Els Gossos un altre Món

És un blog al qual està dedicat els gossos, com cuidar-los, ...

dissabte, 23 de juliol del 2011

Ensimistrament per a gossos

Publicat per antiempo.es a 5:58 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

gossos un món espectacular

són les millors mascotes
Publicat per antiempo.es a 5:53 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

IMPORTANT !!!!!!!!!!

Heu de pensar que és millor que adopteu un gos que no pas que en compreu i també que és una cosa molt responsable la compra o l'adopció d'un gos. RECORDEU !!!!!!1

Dades personals

antiempo.es
Visualitza el meu perfil complet

El gos del mes....

El gos del mes....
el retriever ladrador

Arxiu del blog

  • ▼  2011 (2)
    • ▼  de juliol (2)
      • Ensimistrament per a gossos
      • gossos un món espectacular

Fans de wikigos

Sabies que....


-el menjar que li donguis al teu gos és assencial per a la seva salut i durada de vida.
-els gossos necessiten sortir a passejar almenys 15 minuts al dia.
-els gossos necessiten un lloc agradabla per dormir.
-els gossos com més els portis a llocs on hi han més gossos i més gent seran més sociables.
-els gossos de mida petita tenen més esperança de vida que els de mida mitjana i els de mida mitjana que els de la mida gran.

Noticiari!!!!

Gos més lleig del món: Yoda de Hanford, Califòrnia


Els 14 anys d'edat, xinès amb cresta i barrejar Chihuahua va guanyar el premi la nit de divendres al concurs anual de 23 a la fira Sonoma Marin

El gos més lleig del món

El gos més lleig del món

Pàgines

  • Pàgina d'inici
  • Menjar per a Gossos

Seguidors

L' Ensimistrament de Gossos

L'ensinistrament elemental

EL JOC COM ESCOLA DE VIDA

En estat natural el cadell juga moltíssim, primer amb els germans, després amb la mare i seguidament també amb els altres integrants de la rajada. Tot el que necessita per a viure ho aprèn a través del joc.

Durant l'ensenyament ens comportarem com si fóssim el pare o la mare del cadell: ens divertirem quant puguem i no ens preocuparem si de tant en tant es fa una mica de mal; el més important és saber imposar l'autoritat en tot moment, sense oblidar que som mestres i no «companys de classe» del cadell. Nosaltres decidirem sempre quan es comença i quan s'acaba i interromprem el joc, si fa falta en el moment més àlgid, en el cas que el cadell no moderi els seus ardors. Sempre li farem entendre de manera clara i coherent el que esperem d'ell.

Evitarem els errors següents:

- respondre a les seves invitacions al joc (és a dir, obeir les seves ordres). Si el gos ens porta la pilota o ens demana que juguem amb ell amb la mirada i els moviments del cos, abans li donarem una ordre simple, i després (com premi a la seva obediència) el farem jugar;

- excusar-nos i parlar-li amb veu de penediment si durant el joc, per exemple; el trepitgem; aquesta conducta deteriora el caràcter de l'animal i li indueix a la autoconmiseració cada vegada que nota un lleuger dolor.

L'ENSINISTRAMENT ELEMENTAL

La crida és un exercici fonamental que el cadell ha d'aprendre com més aviat millor; per aquest motiu forma part de l'ensinistrament elemental.

No es pot passar a ensenyar-li altres exercicis, com per exemple el «sentat» i el «tombat» fins que no respongui correctament a la crida.

LA CRIDA

Ja que és indispensable que el gos obeeixi sempre aquesta ordre, els primers exercicis es realitzaran amb la corretja llarga (o d'ensinistrament). El cadell deurà conèixer el seu propi nom, cosa que s'obté cridant-lo, a casa i fora de casa, quan estigui venint cap a nosaltres. Una vegada que el cadell coneix el seu nom, caldrà procedir de la següent manera:

- buscar un lloc tranquil (el jardí resulta idoni);

- mantenir la corretja fluixa, sense exercir tracció;

- cridar al cadell amb l'ordre completa nom vina! o nom-aquí!, en to alegre i afectuós, però decidit.

Si el cadell acudeix a la crida, li prodigarem elogis i carícies, li soltarem la corretja i el farem jugar.

Si el cadell no acudeix amb rapidesa, llençarem suaument de la corretja cap a nosaltres; tan aviat com arribi li premiarem i li farem jugar.

SENSE RECÓRRER AL CÀSTIG

L'exercici de la crida es repetirà de dues a quatre vegades al dia. Respondre a la crida ha de ser sempre motiu d'alegria per al cadell. Mai li castigarem si triga a obeir, ja que la trobada amb l'amo ha de ser sempre gratificant. Si no obeeix, es podrà donar una lleugera estirada de la corretja per a atreure la seva atenció, però quan arribi al nostre costat deurà ser premiat i acariciat.

Una vegada hàguem obtingut una resposta impecable amb la corretja, podrem realitzar l'exercici sense corretja, en lloc segur, sense perills ni distraccions.

¡SENTAT!

Estar sentat és una posició natural que el gos adopta de forma espontània diverses vegades al dia. Començarem dient-li sentat! cada vegada que veïem que es disposa a sentar-se; d'aquesta manera, el cadell començarà a relacionar l'ordre amb la posició.

Passat un temps, iniciarem l'aprenentatge pròpiament dit: subjectem al cadell pel collaret amb una mà (o bé posem la mà sota la gola per a mantenir-li el cap alt), alhora que donem suport l'altra mà a la grupa i li donem l'ordre sentat! Tan aviat com el cadell hagi adoptat la posició desitjada, el felicitarem i el premiarem. Repetirem l'exercici de dos a quatre vegades al dia, fins que sigui capaç de fer-lo solament.

La mà que està en contacte amb la grupa no ha de pressionar, sinó simplement acompanyar. La pressió originaria resistència per part del cadell.

TUMBAT

Existeixen diverses formes d'ensenyar al gos que es tombi quan se li ordena. La més fàcil, si es tracta d'un cadell, consisteix en sentat i agafar-li les potes davanteres amb les mans, estenent-les suaument cap a davant.

Mentre el col·loquem en posició, li donarem l'ordreterra!

LA IMPORTÀNCIA DE LES GRATIFICACIONS

Quan hagi conclòs aquest exercici, encara que li hàguem posat nosaltres mateixos en posició, el felicitarem. El reforç positiu és sempre molt més útil que qualsevol constricció.

L'ENSiNISTRAMENT DEL GOS D'EXPOSICIÓ

El futur gos d'exposició, com el west highland white terrier i el bulldog que apareixen en les fotografies d'aquesta pàgina, deurà acostumar-se des que és petit a "plantar-se" (en el sòl o en taula, segons les dimensions de la raça) i a deixar que l'endrecin. Començar a treballar amb el cadell és molt important doncs serveix perquè en el futur es deixi manipular amb naturalitat.

A diferència del que ocorria fa no molts anys, avui dia per a guanyar no és suficient amb que el gos tingui unes bones qualitats físiques.

La presentació és un aspecte fonamental i actualment molt professionalitzat, el que significa que per a provar sort en les exposicions cal entrenar al gos des de cadell, una estona cada dia, i aprendre les tècniques de presentació.

Una possibilitat en absolut menyspreable és prendre classes en un club caní on hi hagi escola de handling (conducció de gossos).

Al contrari del que es creu, el cadell pot banyar-se abans d'haver completat el cicle de vacunacions. No només no li fa cap mal, sinó que serveix perquè s'acostumi des de molt petit a les operacions d'acondicionament.

És molt important assecar-lo bé abans de sortir de casa, utilitzant primerament una tovallola i després el secador. Si el soroll l'espanta, li parlarem amb un to de veu tranquilitzador, fins que es familiaritzi amb l'aparell.

Els exemplars de races amb orelles llargues, com és el cas d'aquest cavalier, deuen habituar-se a dur collaret. Per a això, deurem posar-se-la quan són molt petits, per exemple, al servir-los el menjar, de manera que a l'estar pendents d'aquesta s'oblidaran que a duen posada.

Cadells de Llebrer Irlandès

Cadells de Llebrer Irlandès

Llebrer Irlandès

Informació general
El Lobera Irlandès és en general temperat, pacient i intel.ligent. Aquesta raça és lleial i bona amb la majoria de la gent. Causa de la seva mida, aquesta raça no s'ha de deixar sense supervisió als nens com ell és tan gran, que podria colpejar a un nen de més.
Caràcter
El Lobera Irlandès pot ser una mica intimidatori per la seva mida, però és molt afectuós i amable i en general dóna la benvinguda a tots com un amic. Aquesta raça no té una bona guàrdia o de vigilància. El Lobera Irlandès té una intel.ligència normal, però està ansiós per aprendre i pot resultar fàcil d'entrenar.
Temperament
Dolç afectuosa, afable, i de bones maneres, aquesta raça és un gran company. El Lobera Irlandès és molt lleial i digna. Ràpidament, els llaços amb la seva família i fa molt bé amb altres gossos i gats si és adequadament socialitzats al seu voltant.
Atenció
Raspallar i pentinar el gos regularment és una necessitat. El Lobera Irlandès és un Shedd mitjà i l'escut respon bé a la goma de raspallat. Professionals ploma de la capa pot ser necessari treure el pèl mort. La barba d'aquesta raça s'ha de netejar amb regularitat.
Capa
El Lobera Irlandès és una raça de grans dimensions amb una capa de longitud mitjana. La capa sempre ha de ser aspre i dur en el cos, les cames i la part superior del cap. El pèl al voltant dels ulls i el musell ha de ser aspre i una mica més llarg.
Formació
El Lobera Irlandès ha demostrat ser un principiant ràpid i ràpidament comprendran el que vull que faci el que ell molt obedient. Aquesta raça requereix d'un entrenament ferm però suau. Se li ha d'ensenyar com un cadell de no tirar de la corretja en aquesta raça és molt potent i que pot arribar a ser un problema en el futur.
Activitat
Un gran pati és el millor per a aquesta raça gegant. Aquest és un llebrer donant-li la tendència a perseguir, de manera que mai s'ha de deixar de conduir a menys d'un tancat a la zona. Aquest gos gaudeix de llargues caminades amb la seva família i una bona caça.

Llebrer Irlandès

Llebrer Irlandès

Cadell de Sant Bernat

Cadell de Sant Bernat

El Sant Bernat

Característiques:

El Sant Bernat és un gos gegant i massiu. La seva constitució és almenys doble. La seva forma és quadrada. És tan alt com llarg. Aquesta raça va ser creada per treballar en la neu alta, requerint que les seves extremitats siguin proporcionals a la seva altura.

Aparença general: D'expressió benvolent, digna i intel·ligent.

Cap: Gran, massiu, arrodonit.

Ulls: Foscs, de grandària mitjana. De mirada atenta però no penetrant.

Stop: El stop, part frontal del cap sota el front, és moderat.

Orelles: Col·locades a l'altura dels ulls. De grandària mitjana. Les manté caigudes, pegades a les galtes.

Musell: Curt. Nas negre.

Pèl: Mantell interior abundant. Mantell exterior, dos tipus:

Pèl curt: Relativament curt, dens, llis, pegat al cos, sense ser aspre al tacte. En la part posterior del cos el pèl pot ser lleugerament onejat. Es nota més dens en les cuixes. En la base de la cua el pèl és dens i més llarg, i és més curt cap a la punta.

Pèl llarg: De llarg mig, de llis a lleugerament onejat, i es noten més les ones en la part posterior del cos. Es nota més dens en les cuixes. En la cua el pèl és dens.

Color de pèl: El color preferit és blanc amb taques castanyes vermelloses; les taques poden ser atigrades castanyes vermelloses i castanyes vermelloses groguenques (ataronjades).

Cua: Llarga, caiguda. Lleugerament arquejada en la punta. La punta no ha d'aixecar-se més alta que el dors i (esquena) quan el gos està actiu.

Altura: Els mascles fan almenys 70 cm. L'altura mínima de les famelles és de 65 cm.

Pes: El pes oscil·la entre 55 a 90 Kg.

Ventrada: Usualment la ventrada és de cinc a sis. Es registren ventrades de fins a 22 cries.

Caràcter:

Per a aquelles persones que tenen l'espai en la seva llar on mantenir un d'aquests gegants, el Sant Bernat és la mascota perfecta. Un gos summament noble i bo cap als nens de la casa, els maltractaments infantils no poden ser permesos; també és noble amb les altres mascotes. La seva disposició li permet adaptar-se a la vida en apartament, però la grandària és una mica de considerar. Fa molt bé en una casa amb pati voltat. El consum de menjar d'aquest gos pot ser una renda.

Per la seva forma d'ésser ensaliva tota la casa i també ronca.

Esperança de vida:

El Sant Bernat, com que és un dels gossos més grans amb major pes té una esperança de vida molt limitada en comparació d'altres gossos. Tenint una cura com cal, ha d'assolir de 8 a 10 anys.
Origen:
Descendeix dels Dogos del Tibet. En algun moment va arribar a l'hospici de Sant Bernat (Alps Suïssos) i van ser adoptats pels monjos, se suposa que en els segles XV i XVI, on es va fer famós rescatant a escaladors (molt més endavant tot el món ho coneixeria pels anuncis del brandi). Va ser ensinistrat per al salvament de muntanyencs extraviats. El llegendari Barry va aconseguir salvar 40 vides el segle passat. Els Sant Bernats actuals tenen poc a veure amb l'antic salvament i són cada vegada més grans i massissos.

Sant Bernat

Sant Bernat

Gos Llaurador adult

Gos Llaurador adult

El Gos LLaurador

Característiques:

El pagès retriever , o simplement gos llaurador , és un gos de mida mitjana, amb cos musculós, fort i compacte. El seu pit és ample i profund, i l'esquena és recta. Aquest gos és lleugerament més llarg que alt.

El cap del llaurador retriever és ampla i presenta un musell allargat i ample. El stop és pronunciat. La raça presenta mossegada en tisora, i les mandíbules són fortes.

Les orelles del gos llaurador són mitjanes i pengen als costats del cap. Els ulls tenen una expressió vivaç i intel ligent, i són de color cafè o castany.

La cua, característica d'aquesta raça, és gruixuda a la base i acaba en punta. Porta un pelatge abundant que li confereix una aparença arrodonida, de manera que la hi denomina "cua de llúdria". Mai ha d'anar corbada sobre el llom.

El pelatge del gos llaurador és curt, dens i sense ondulacions. Aquesta raça té doble mantell.El mantell interior és suau i impermeable. El mantell extern és més dur i ajuda a mantenir la impermeabilitat.

Caràcter:

Una de les característiques més notables del llaurador retriever és el seu caràcter. Causa de la seva aparença amigable i el seu caràcter excepcionalment sociable, aquesta raça canina ha estat la més popular del món per més d'una dècada. A més, l'estabilitat de caràcter d'aquests gossos els ha convertit en grans socis de la humanitat, col.laborant com gossos de rescat , gossos de teràpia, gossos d'assistència i molt més.

El pagès retriever és sociable, amigable, lleial, intel ligent i amant de la diversió. Aquesta raça és fàcil d'entrenar, per la qual cosa resulta una bona companyia si es compta amb el temps i l'espai suficient. No obstant això, encara que el pagès s'ajusta bé a diferents estils de ensimistrament caní , és preferible emprar mètodes positius.

El gos llaurador sol ser molt amigable amb persones i amb gossos, però ha de ser socialitzat correctament quan encara és cadell . Un pagès retriever correctament socialitzat sol ser una excel lent companyia per als nens.

Aquesta raça té molta energia i necessita molt exercici. Per això, encara que pot adequar-se a viure en un departament, ha de rebre llargues passejades i pugui jugar amb altres gossos.

L'afició que té el pagès retriever per l'aigua és una de les seves característiques conductuals. La raça també presenta una notable predisposició al cobrament, pel que és fàcil ensenyar-los a portar coses.

Pes i alçada:

Per als mascles, l'altura a la creu es troba entre 56 i 57 centímetres. Per a les femelles, l'altura a la creu es troba entre 54 i 56 centímetres.

El pes dels mascles ha d'estar entre els 27 i els 34 quilograms. El pes de les femelles ha d'estar entre els 25 i els 32 quilograms.

Història:

A mitjan segle XIX, alguns gossos de Sant Joan van ser exportats a Anglaterra, on van ser emprats per un grapat de criadors per obtenir el gos cobrador "perfecte". Va ser així que, després de diverses generacions i una selecció minuciosa, va néixer a Anglaterra el gos llaurador retriever.

En les dues primeres dècades del segle XX es van establir a Anglaterra les bases morfològiques de la raça, tal com la coneixem avui en dia. En aquesta època ja existien a Anglaterra diversos retrievers registrats en el Kennel Club.

Els pagesos van ser importats als Estats Units durant la primera guerra mundial. La segona guerra mundial va tenir conseqüències desastroses per a aquesta raça, igual que per a totes les altres races, i la criança de gossos es va veure relegada a un pla menys que secundari.

Després de la segona guerra mundial el pagès va començar a cobrar popularitat (valgui el joc de paraules). A poc a poc va anar demostrant les seves grans qualitats com gos de caça , però el que li va valer la major popularitat va ser el seu bon caràcter sumat a la seva aparença agradable.

Cadells del Pagès LLaurador

Cadells del Pagès LLaurador
Tema Picture Window. Amb la tecnologia de Blogger.